Article de la Infermera Google

¿Cibercondría? ¡Come más zanahorias! (Imagen: (cc) Rafael Mejia Is Alive/ Flickr)

El periodista Gary Finnegan lo resume bien: “La Web 2.0 está sorprendiendo con nuevas y escalofriantes posibilidades: captación de pacientes para ensayos clínicos, escuelas virtuales de medicina, diagnósticos en línea e incluso tecnologías de computación en nube para almacenar historiales médicos”. Tal es la revolución, y tal la sacudida que vive la medicina tradicional.

               

Esta mañana me desperté con dolor de cuello. Tenía dos opciones: visitar a mi médico de cabecera o buscar algunos términos en Google. ¿Y si es meningitis? La primera página web pregunta si me siento desorientado o tengo náuseas. Otra web sugiere que podría deberse a una hemorragia o inflamación del encéfalo. Puede que sea osteoartritis cervical. Y no descartemos un tumor cerebral… Pero la realidad es que padezco “cibercondría”. Mi médico de cabecera, o mi sentido común, bien podría haber advertido que la tortícolis y la cefalea matutina habían sido producidas por una ingestión excesiva de vino tinto y una mala noche de sueño, pero las búsquedas en internet son rápidas y gratis (aunque no sean la herramienta más precisa…).

CIBERCONDRÍA

El problema del acceso desenfrenado a información médica de dudosa calidad irrita a los médicos desde hace una década. El doctor Scott Haig, médico y columnista de medicina en la revista Time, describió la angustia de “Googleros médicos”, esto es, pacientes que acuden a su consulta pertrechados con manojos de posibles diagnósticos y suposiciones. Según el columnista, “estos pacientes se muestran generalmente desconfiados y escépticos, te salen con frases carentes de lógica médica, palabras mal usadas e ideas poco maduradas”. Las asociaciones de defensa del paciente se levantaron en armas alegando que Haig es un paternalista anticuado con complejo divino, que teme al paciente moderno e informado y que se está adaptando al cambio a paso de tortuga. Tanto el uno como los otros tienen razón: no toda la información es útil, pero ignorar internet es ingenuo y arrogante.

Google reconoce que aproximadamente el 6% de la información médica en línea es imprecisa.

Ahora bien, las cosas están mejorando: Google reconoce que aproximadamente el 6% de la información médica en línea es imprecisa. En internet se pueden encontrar fácilmente grupos de discusión donde miles de usuarios intercambian sus experiencias. La Web 2.0, que se caracteriza por permitir un mayor grado de interacción y colaboración, ha puesto un poderoso remedio en manos de médicos y pacientes. Los pensadores del momento se están adhiriendo al potencial que ofrece la web para realizar sus aportaciones a la medicina.

La investigació en Infermeria

La investigació d’infermeria és un medi poderós per respondre les preguntes sobre les intervencions d’ atenció de salut i formes millors de promoure la salut.

El principal objetiu de la investigació d’ infermeria és millorar els resultats de les cures fent avançar els coneixements i la pràctica de la infermeria.

Els sectors en els que participa són: la promoció de la salut, la prevenció de les malalties, el control dels símptomes, conviure amb malalties cròniques, i el fonament de la qualitat de vida (cuidar els pacients que experimenten canvis de salut i en la malaltia, i mesurar els resultats de les cures d’ infermeria).

Article:

¿Tienen efecto las horas trabajadas en la seguridad de los pacientes?

Artículo original: Scott LD, Rogers AE, Hwang WT, Zhang Y. Effects of critical care nurses' work hours on vigilance and patients' safety. Am J Crit Care 2006; 15: 30-37.Introducción: Para reducir al mínimo la ocurrencia de acontecimientos adversos, las enfermeras de intensivos deben estar alerta a los cambios sutiles en las condiciones de los pacientes, realizar valoraciones clínicas precisas, y responder eficazmente. Son escasos los estudios sobre los efectos de las horas del trabajo de las enfermeras en la vigilancia y seguridad de los pacientes.

Resumen: Los autores marcan como objetivo describir los patrones de trabajo de las enfermeras y determinar si existe asociación entre la ocurrencia de errores y las horas trabajadas. Para ello, enviaron a una muestra escogida al azar de enfermeras de cuidados intensivos en Estados Unidos dos cuadernos de campo. Se anotaron horas trabajadas, las horas extras, días libres, patrones de sueño-somnolencia y errores cometidos. Contestaron 502 enfermeras, con una tasa de respuesta del 43,7%. El 92,3% eran mujeres con una media de edad de 44,3 (DE 8,0 años) y una experiencia profesional de 18,4 (DE 8,5 años). La mayoría trabajaron turnos de 12 horas (87,7%), en hospitales con una capacidad de 100 a 300 (42%) o más de 300 (50%) camas. El 27% de las enfermeras informó un error, sobre un total de 224 errores. El 56% implicó un error de  medicación. El 40% de episodios de somnolencia y el 23% de sueño real ocurrieron entre las 6AM y la medianoche. El riesgo de error casi se dobló cuando las enfermeras trabajaron 12,5 horas o más consecutivas (OR 1,94; p = 0,03). El trabajo de más de 40 horas a la semana tenía un efecto significativo en los errores (OR 1,46; p = 0,01).

Les Teràpies Naturals

La lectoescriptura digital

La lectoescriptura digital forma part del món de les tecnologies d’informació i comunicació. És més dinàmica que la lectoescriptura tradicional: el mitjà per adquirir la informació passa de ser físic (llibres, fulls) a ser virtual (pantalles d’ordinador, sobretot).  Així, obtenim dinamisme amb la introducció de una lectura hipertextual: els textos es poden combinar amb imatges, esquemes o fins i tot vídeos de manera instantània. I, a diferència dels llibres, no necessitem fullejar:  tot és troba a distància d’un clic. A més de no tenir que sostenir el llibre, així evitem una (petita) càrrega física.

David Borràs
Jamal Iachi

La lectoescriptura digital forma part del món de les tecnologies d’informació i comunicació. És més dinàmica que la lectoescriptura tradicional: el mitjà per adquirir la informació passa de ser físic (llibres, fulls) a ser virtual (pantalles d’ordinador, sobretot).  Així, obtenim dinamisme amb la introducció de una lectura hipertextual: els textos es poden combinar amb imatges, esquemes o fins i tot vídeos de manera instantània. I, a diferència dels llibres, no necessitem fullejar:  tot és troba a distància d’un clic. A més de no tenir que sostenir el llibre, així evitem una (petita) càrrega física.

Important Key

El Blog



Bàsicament, un blog és un registre amb les entrades de dades similars a les que apareixen en una pàgina web, però en ordre cronològic. El manteniment d’un blog es fa de forma continuada mitjançant noves entrades que es poden classificar amb diferents titulars. El fet d’escriure una entrada en un blog en si mateix no és una eina de col·laboració, és més aviat un element individual.

i, moltes vegades, també personal. No obstant això, és possible que els lectors d’un blog puguin escriure comentaris en les entrades, fet que socialitza els blogs.

Un blog que és mantingut per una sola persona pot funcionar com la representació de la persona al web. Aquesta representació pot constituir la base de la seva socialització al web. Quan un blog està relacionat amb altres blogs, pel fet de ser elements socials es formen les comunitats o xarxes. És possible subscriure’s als blogs utilitzant canals RSS (Really Simple Syndication), que permeten la notificació quan una nova entrada ha estat escrita en un blog. L’RSS permet les connexions entre els blogs o, més aviat, entre les persones. També existeixen les xarxes de blogs on es poden trobar un conjunt de blogs categoritzats amb exemples, com WeblogSL, Hypertextual, etc.

Technorati indica que avui dia hi ha més de 112 milions de blogs i que cada dia se’n creen 175.000 de nous. Per descomptat, ara es consideren els llocs web dinàmics i es van substituint les pàgines web estàtiques. I junt amb això apareix el microblogging o nanoblogging, amb aplicacions com ara Twitter, Friendfeed i d’altres. Aquestes aplicacions consisteixen en l’enviament de missatges via SMS, programes de missatgeria instantània o amb aplicacions d’uns tercers, com ara Twitterrific, Twitterfon, etc.

El trackback és un concepte que sorgeix del món dels blogs. Es tracta d’un enllaç invers que permet saber quins enllaços apunten cap a un determinat post; d’aquesta manera avisa l’altre blog que se cita un dels seus posts. Bàsicament, si un blog admet trackbacks vol dir que és capaç de rebre un avís d’un altre blog, de manera que dos dels articles d’ambdós blogs queden relacionats entre ells, normalment perquè el segon fa referència al primer.

El pas següent serà la creació d’RSS col·laboratius en què es transformi una llista de blogs estàtica que l’usuari ha de mantenir en una que evolucioni automàticament. I que, per tant, mostri a l’usuari els RSS que l’interessen més en funció dels seus tags i dels tags dels seus companys.

Alguns exemples de sistemes d’administració de blogs són Wordpress, Movable Type, Apache Roller, Serendipity, etc.

Treball col·laboratiu, visions disciplinàries abril 2009

David Cabanillas

Resum

Els blogs tenen continguts molt similars a les pàgines web. Algunes diferencies es poden observar en la socialització de les persones donant-se a conèixer o escrivint comentaris. Cada dia es creen més de 112 milions de blogs i substitueixen les pagines webs estàtiques on molta gent s’enregistra i tenen l’oportunitat de comunicar-se per via sms. En l’evolució dels blogs, s’acabarà tenint un sistema d’administració perquè cada blog s’actualitzi automàticament.